«Pocs cops a la vida el públic podrà veure tantes obres mestres del segle XII en un mateix espai. El MNAC, a més de la seva col·lecció d’art romànic, mundialment coneguda, acull fins al 18 de maig un munt de peces procedents de museus europeus i nord-americans que il·lustren un dels períodes i territoris més creatius de l’art romànic: la Mediterrània occidental entre 1120 i 1180. Es tracta d’una ocasió única i irrepetible per la varietat, qualitat, mida i fragilitat de les obres, que sens dubte canviarà la percepció d’un estil que fou l’origen de la cultura europea. A Catalunya, aquesta gran renovació monumental coincideix principalment amb el període del primer comte-príncep, Ramon Berenguer IV (1134-1161), amb la seva unió amb el Regne d’Aragó i amb l’expansió catalana fina a la Provença marítima. Res d’aquest món s’entendria sense la influència d’un centre artístic com Toulouse, que afecta des de Catalunya a la Toscana, o sense la inspiració en el món antic, especialment visible tant en l’obra de l’anomenat Mestre de Cabestany com en els monuments de la ciutat de Pisa.» (Fragment de l’article publicat al núm. 2 de La revista del MNAC per Manuel Castiñeiras i Jordi Camps, comissaris de l’exposició)

L’exposició inclou diferents àmbits: L’època de Ramon Berenguer IV, La monumentalització de les esglésies, Mirades cap a l’antiguitat i Vestir les esglésies: l’altar, el mobiliari, les imatges.

Destaca la reconstrucció virtual en 3D de la portada de Ripoll, realitzada en col·laboració amb l’UPC i basada en un model geomètric tridimensional que permet una observació interactiva del conjunt. El públic té la llibertat d’investigar visualment i descobrir els detalls, produir ombres en els elements escultòrics mitjançant una llanterna virtual que pot anar movent i veure informació (textos i fotografies antigues) associada a diferents punts de la superfície.

Enllaços d’interès:
Sala d’art romànic del MNAC
Amics de l’art romànic
Grup de recerca en modelització, visualització i interacció gràfica de l’UPC

ESCRIT PER MERCÈ BOLLÓ EL 29 DE FEBRER DEL 2008

Las transparencias de gran formato de Jeff Wall, realizadas en cibachrome y montadas sobre cajas de luz , han ejercido una gran influencia en las últimas tres décadas, un período en el que el modo de concebir la relación entre arte e historia ha experimentado un profundo cambio. Es uno de los últimos artistas que trabaja a partir de una visión lineal de la historia, para luego replantearse la relación de su obra con esa perspectiva histórica, que ha dejado de ser sostenible. Las composiciones de Wall, tanto en color como en blanco y negro , mantienen un diálogo constante con la pintura de género del siglo XIX, lo que le convierte sin lugar a dudas en un pintor de la vida moderna, según la expresión de Charles Baudelaire. Además de un profundo ensayo de Michael Newman, este libro reproduce la obra completa de Jeff Wall hasta la actualidad y recoge sus principales escritos sobre la experiencia creativa de otros importantes artistas contemporáneos.

Traducción del inglés al castellano del ensayo de Michael Newman: Carlos Mayor.

Enlaces de interés:
Entrevista con el artista en la revista TATE ETC.
Exposición en la Tate Modern: «Jeff Wall. Photographs 1978-2004»
Exposición en el MoMA: «Jeff Wall. In His Own Words»
Ver otro proyecto de Barcelona Kontext: «Sobre la Historia / On History»

ESCRITO POR CARLOS MAYOR EL 15 DE ENERO DEL 2008

Exposició comissariada per Sam Stroudzé i Christian Delage. Després de passar per Brussel·les, Lausanne, Hamburg, Montpeller, París i Bolonya, arriba al CaixaForum de Barcelona una mostra de més de 300 documents relacionats amb Chaplin i el seu personatge Charlot: fotografies de rodatge, cartells, àlbums de premsa dels Chaplin Studios, fragments de pel·lícules, pel·lícules domèstiques.

Val la pena destacar la petita part de l’exposició dedicada als documents espanyols relacionats amb Charlot.

Quant a la traducció, com que en català no tenim tradició de traduir els títols de Charlot, s’ha optat per deixar els títols originals i donar entre parèntesis en català la traducció de la versió castellana, més entenedora per al públic d’aquí. La principal font de consulta per als títols ha estat The International Movie Database i la Base de dades de pel·lícules qualificades del Ministeri de Cultura.

Enllaços d’interès:
rue des collectioneurs

ESCRIT PER MERCÈ BOLLÓ EL 20 DE DESEMBRE DE 2007

«Passió pel dibuix. De Poussin a Cézanne. Obres mestres de la col·lecció Prat» presenta un recull extraordinari de dibuixos reunits al llarg de més de trenta anys pel col·leccionista Louis-Antoine Prat. La col·lecció Prat té un fons de 230 dibuixos, entre els quals el comissari Pierre Rosenberg n’ha seleccionat cent que permeten realitzar un recorregut per l’art francès des del segle XVII fins a les primeres avantguardes.

«El que és clar que no ens deixarà indiferents és la perfecta qualitat de cadascun dels dibuixos, com també aquesta mena d’atmosfera familiar que sembla que els ha unit de manera totalment natural, com si sempre haguessin anat plegats i no s’haguessin de separar mai. Rarament una col·lecció s’ha erigit en creació amb més evidència i coherència. Separadament, cada làmina ens sedueix, ens captiva; junts, aquests dibuixos ens instrueixen, constitueixen una lliçó d’història de l’art, una lliçó en silenci i potser encara per això més atractiva.»
Pierre Rosenberg: «La col·lecció Prat: retrat d’un escriptor col·leccionista» [text publicat al catàleg de l’exposició]

ESCRIT PER JUDIT CUSIDÓ EL 15 DE NOVEMBRE DEL 2007

On a recent visit to New York we had the chance to go to NYU’s Grey Art Gallery to see a show we’ve done work for, ‘The Geometry of Hope. Latin American Abstract Art from the Patricia Phelps de Cisneros Collection’. We really enjoyed the exhibition, which is on until the 8th of December, 2007.

It’s the most comprehensive overview to date of geometrical abstraction in Latin America from the 1930s to the 1970s, it includes 115 works from the acclaimed Patricia Phelps de Cisneros Collection and was originally organized by the Blanton Museum of Art, at The University of Texas at Austin, where it was seen earlier this year.

This is what Grey Art Gallery Director Lynn Gumpert had to say: “This exhibition promises to be an eye-opening experience for our visitors, especially those for whom the term ‘modern Latin American art’ generally connotes figurative painting or political murals. With many superb works from one of the world’s great collections of modern and contemporary art from Latin America, ‘The Geometry of Hope’ will reveal that abstraction south of the border is anything but provincial and, indeed, developed within and influenced the international avant-garde.”

The Grey Art Gallery is New York University’s fine-arts museum and it’s on Washington Square Park, in New York City’s Greenwich Village. Exhibitions and programs at the Gallery focus on art’s historical, cultural, and social contexts, with special emphasis on experimentation and interpretation.

Translation from English into Spanish: Carlos Mayor.

Useful links:
Art Nexus review
Colección Cisneros
Patricia Phelps de Cisneros
Blanton Museum of Art

POSTED BY CARLOS MAYOR ON 20 OCTOBER 2007

Arquitecte, poeta i escriptor, Rafael Masó i Valentí (1880-1935) va tenir un paper fonamental en la vida cultural de Girona en un dels períodes més productius de la seva història, entre el 1906 i els anys de la Segona República. Al llarg de la seva trajectòria, abans de la seva mort prematura, Masó va projectar més de 200 obres entre edificis de nova planta, restauració de monuments, projectes urbanístics i disseny d’interiors. Alguns d’aquests projectes, com la Farinera Teixidor o la remodelació de les cases del riu Onyar, han esdevingut icones de la ciutat de Girona.

Ara fa cent anys, Masó va obtenir el títol d’arquitecte. Per commemorar aquesta data, la Comissió Any Masó ha organitzat un ampli programa d’activitats. L’Obra Social ”la Caixa” ha volgut contribuir a aquest programa amb l’exposició «Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935)», que vol reivindicar la figura de l’arquitecte i aprofundir en el coneixement de la seva obra.

ESCRIT PER JUDIT CUSIDÓ EL SETEMBRE DEL 2007

Este proyecto pretende ahondar en los discursos, los debates y sobre todo las representaciones surgidos de la práctica artística que tienen como marco temporal la década de los setenta y que supusieron una tentativa de poner en tela de juicio, e incluso invalidar, la sociedad patriarcal machista.

Para conocer este período es preciso explorar una diversidad de situaciones y de contextos sociales, políticos y culturales en los que el feminismo, en sus distintas formas y variantes, fue desarrollándose, provocando un cambio de calado en las mentes y en los cuerpos. En «La batalla de los géneros» se muestran sobre todo producciones artísticas (fotografía, documentación de performance, vídeo, pintura) realizadas por mujeres, ya que fueron ellas quienes sin duda se propusieron denunciar la opresión sexista, pero hay también algunas voces del sexo masculino que empezaron a hipotecar las reglas del juego de la virilidad imperante.

La muestra trata de examinar las aportaciones del feminismo en la década de los setenta, que permitió dar visibilidad y sirvió de lanzamiento a una serie de planteamientos sin los cuales no se puede comprender la sociedad contemporánea. Sin negar el carácter pionero de muchas propuestas surgidas en Estados Unidos, «La batalla de los géneros» va más allá y se adentra en el tema de las políticas igualitarias que emergieron en países como Francia, España (en los años de la dictadura y de la transición a la democracia), el Reino Unido o Austria, incorporando asimismo algunas figuras individuales de otras latitudes, sobre todo de Latinoamérica, pero también de África y Asia.

Textos de Juan Vicente Aliaga, Amelia Jones, Elisabeth Lebovici, Manuel Olveira, Griselda Pollock y María Laura Rosa.

En 2007 se celebra en España, además de ésta, otra exposición sobre el feminismo en el arte: «Kiss Kiss Bang Bang. 45 años de arte y feminismo», en el Museo de Bellas Artes de Bilbao. En Estados Unidos, el MoMA organiza el simposio «The Feminist Future» (El futuro feminista), el Brooklyn Museum presenta la muestra «Global Feminisms» y el MOCA de Los Ángeles propone «Wack! Art and the Feminist Revolution».

Enlace de interés:
Guerrilla Girls

ESCRITO POR CARLOS MAYOR EL 13 DE SEPTIEMBRE DEL 2007

Traducción de textos para el catálogo de la exposición
Centro: Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2007
Comisario: Xabier Arakistain

El Museo de Bellas Artes de Bilbao apuesta este verano por la exposición «Kiss, Kiss, Bang, Bang. 45 años de arte y feminismo», que presenta arte hecho por mujeres y para mujeres, arte de artistas que han sido provocadoras y transgresoras en un mundo masculino.

En la muestra se recogen desde las primeras performances de Yoko Ono y las fotografías de Cindy Sherman hasta el arte carnal de Orlan o las irónicas acciones del colectivo Guerrilla Girls (en la imagen).

Enlace de interés:
Guerrilla Girls

ESCRITO POR JUDIT CUSIDÓ EL 1 DE AGOSTO DEL 2007

«Àngel Jové vuelve a exponer. Esta vez, en Lleida. Un viaje junto a Leandre Cristòfol y Cesare Pavese, nacidos ambos en 1908. Un viaje a la atmósfera de posguerra, tiempo de pobreza y precariedad. La muestra reúne 300 dibujos y 20 esculturas de Àngel Jové (Lérida, 1940) creados a partir de la lectura del poeta italiano Cesare Pavese y de una prolongada relación de afinidad con el escultor catalán Leandre Cristòfol. La desnuda sencillez de los versos de Pavese y la elemental composición de las esculturas de Cristòfol, con un peso decisivo del mundo campesino, conectan con el universo que Àngel Jové ha ido creando a partir de sus exposiciones en la sala Vinçon, sus colaboraciones con la Editorial Anagrama y los «dibujos germinales» que ha expuesto en Hannover y Madrid.»
La Vanguardia

El títol de la mostra correspon a un fragment del poema «Semplicità» de Cesare Pavese, escrit l’octubre de 1935:

L’uomo solo – che è stato in prigione – ritorna in prigione
ogni volta che morde in un pezzo di pane.

El solitari —que ha estat a la presó— torna a la presó
cada cop que mossega un tros de pa.
(Traducció de Josep M. Muñoz)

En català, podem gaudir dels poemes de Cesare Pavese gràcies a la tasca de grans escriptors i traductors catalans com ara M. Aulèlia Capmany (La lluna i les fogueres, Edicions 62), Francesc Parcerisas (El company i La teva terra, Edicions 62), Bonaventura Vallespinosa (L’ofici de viure, Anagrama) i Joan Tarrida (Vindrà la mort i trindrà els teus ulls, Edicions 62).

ESCRIT PER MERCÈ BOLLÓ EL 20 DE JULIOL DEL 2007

Xavier Toubes (A Coruña, 1947) es un referente mundial en el campo de la cerámica, en el que investiga un nuevo lenguaje.

La exposición «Tras dos agros» refleja la vitalidad del proceso creativo del artista y cómo sigue aprendiendo y viviendo a través de su trabajo, con una obra que rompe con todas las ideas preconcebidas sobre la cerámica como disciplina artística.

Así describe Vincent McGourty la obra que da título a la muestra:
«In Tras dos agros (2005) plates appear to take flight, like clay pigeons, spread out against a sky of red wall. Each one ‘spells’ a single letter of the title, which, when translated into English, means behind the fields. A common root in Latin already suggests the landscape of open field in the etymology of agri. In this way they refer to a common place that of language, and to a very specific action to produce language: writing. So, though not everyone is privilege to the information conveyed by the words, what is disclosed is the operation of producing semantic signification through written characters. In a sense, we have to ask what it is the artist intends to signify by only disclosing to native speakers the given meaning of the signifiers. On the one hand, by using Galago, the artist insists on the integrity of the original word-repositories and their specific cultural and historical patina, and, on the other, he emphasizes that the localized meaning of the phrases and words is only one aspect of the work’s sedimentation.»

ESCRITO POR MERCÈ BOLLÓ EL 29 DE MAYO DEL 2007