Aquesta exposició va obrir les portes a CaixaForum Barcelona el 29 d’octubre i es podrà veure fins al 31 de gener del 2021. A Barcelona Kontext ens hem encarregat de la revisió i traducció dels textos de sala.
El mite del vampir, que prové de supersticions ancestrals, enfonsa les seves arrels a l’edat mitjana, a l’Europa central, i ha estat present en l’art i la literatura al llarg dels segles, fins a arribar als nostres dies i a fomats com el cinema, la televisió, la novel·la gràfica, els manga o els videojocs, que han fet de catalitzadors per crear el vampir del segle XXI.
La mostra ha estat coorganitzada per la Fundació ”la Caixa” i La Cinémathèque française. Comissariada per Matthieu Orléan, reuneix fragments d’un munt de pel·lícules relacionades amb els vampirs, que es combinen amb peces de totes aquestes altres disciplines, des de gravats de Goya o inquietants pintures de Wes Lang (Fuck the Facts) i Andy Warhol [The Kiss (Bela Lugosi)] fins a un manuscrit del mateix Bram Stoker que data del 1897 amb l’adaptació teatral Dracula, or The Undead o el número 1 del manga japonès Kyuuketsuki (La sonrisa del vampiro). Les obres es presenten en 5 seccions: «Vampirs històrics», «Vampirs poètics», «Vampirs polítics», «Vampirs eròtics» i, finalment, «Vampirs pop».
Les activitats programades al voltant de l’exposició han estat anul·lades temporalment seguint les mesures de seguretat sanitàries, però estigueu al cas aquí.
L’artista nord-americà Tony Cokes (1956, Richmond, Virgínia) arriba al MACBA gràcies a una exposició comissariada per Anna Cerdà Callís i titulada Tony Cokes. Música, text, política.
AVUI, 22-10-20, si hi sou a temps, hi ha la CONVERSA INAUGURAL ENTRE TONY COKES I BEATRIZ LEAL RIESCO, A LES 19 HOnline
Tony Cokes explora i subverteix els discursos culturals i polítics incrustats en la música pop, l’electrònica, l’art, la televisió i el cinema, i qüestiona la manera en què consumim tots aquests estímuls. Aquesta exposició ens convida a reescoltar, remirar i repensar el flux d’informació que rebem a través de les pantalles, les pàgines i els espais públics i privats, a l’era de les notícies falses, la postveritat i els «fets alternatius».
Se trata de un proyecto concebido especialmente para las cuatro escaleras del edificio Sabatini, antiguo hospital que la artista canaria define como «un gran contenedor de memoria». Asimismo, se exponen en otros espacios distintas obras de Jerez que van desde sus «escritos autocensurados» de mediados de los setenta hasta la instalación InterMedia Espectros de silencio, concluida en el 2017.
ESCRITO POR CARLOS MAYOR EL 9 DE SEPTIEMBRE DEL 2020
Aquí teniu algunes de les seves imatges més conegudes, de diferents fases de la seva carrera, que va abastar la fotografia documental a l’Anglaterra prèvia a la Segona Guerra Mundial, el nu, el retrat, el paisatge…
Paul Eluard va ser el millor amic de Picasso a partir de 1935. Després de la desaparició d’Apollinaire, va ser l’únic poeta amb qui Picasso va poder dialogar, intercanviar o compartir idees. El poeta surrealista aviat quedà literalment captivat per l’artista demiürg «que s’obstina a veure-ho tot, a projectar a la pantalla de l’home tot allò que pot comprendre, admetre o transformar, figurar i transfigurar… A partir de Picasso, els murs s’ensorren». Només la mort d’Eluard, el 18 de novembre de 1952, posaria fi a aquesta fraternitat.
Estarà oberta fins al 15 de març del 2020, fent tàndem fins al mateix dia amb una altra mostra molt interessant titulada «Picasso Poeta», que reflecteix la importància de l’escriptura poètica en la trajectòria creadora de l’artista.
L’equip de Barcelona Kontext hem traduït el catàleg del francès al castellà.
Hay proyectos de ensueño. Y en Barcelona Kontext hemos trabajado durante este año en uno de ellos que nos ha permitido aprender muchísimo.
A lo largo de ocho meses, hemos tenido la oportunidad de traducir al español las audioguías de uno de los museos más importantes de mundo, el Musée du Louvre. Ha sido una aventura apasionante que nos ha permitido recorrer sus salas con itinerarios temáticos o cronológicos, centrándonos en sus obras concretas o repasando de forma más general sus salas de arte egipcio, pintura italiana del Renacimiento o francesa del XIX, artes del islam o escultura clásica, por poner solo algunos ejemplos. Y nos hemos dado un baño de obras maestras: desde la Venus de Milo hasta La balsa de La Medusa pasando por La Gioconda, Las bodas de Caná, la Victoria de Samotracia, La Libertad guiando al pueblo o la maravillosa Píxide de al-Muguira.
ESCRITO POR CARLOS MAYOR EL 4 DE SEPTIEMBRE DEL 2019
Uno de los trabajos más gratificantes que hemos hecho este año en Barcelona Kontext ha sido la revisión y traducción del catálogo de «Perforado por», la exposición de Itziar Okariz y Sergio Prego presentada en el Pabellón de España de la Bienal de Venecia 2019.
El proyecto, comisariado por Peio Aguirre, propone una perforación, en el sentido metafórico y literal, mediante la performance, el sonido, la imagen, la escultura y la arquitectura. La publicación, editada por la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) y Koenig Books, está impresa exclusivamente en papel vegetal. Ha sido coordinada por Rosa Lleó y el diseño gráfico ha corrido a cargo de Mevis & van Deursen. La Bienal de Venecia, inaugurada el 10 de mayo, puede visitarse hasta el 24 de noviembre.
