«MEMÒRIA» és la segona d’un cicle de tres exposicions, Tres narratives, pensades a partir de les obres de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. Es podrà veure a CaixaForum Barcelona de l’11 de març al 14 de juny.

Enrique Juncosa, poeta, crític d’art, assagista, comissari d’exposicions i director de museus, és qui ha ideat les «tres narratives» partint de la base que «des de la darreria dels anys seixanta i fins a avui, l’art contemporani s’ha convertit en quelcom irreductible a una única narració que sigui capaç d’explicar-lo. Ens trobem, per començar, davant d’una gran varietat d’estètiques que conviuen al mateix temps i que, en alguns casos, fins i tot són contradictòries. Es fan servir els anomenats “nous” mitjans artístics, que n’inclouen alguns que ja existien com la fotografia i d’altres que són nous i resultat dels avenços tecnològics, però no han desaparegut en absolut les tècniques “tradicionals” com la pintura o el dibuix. Més recentment han sorgit formes d’art, ja ben establertes, que fins i tot neguen la validesa de l’objecte artístic, a més d’unes altres que són híbrids de categories que abans van ser fixes i clares. D’altra banda, trobem artistes arreu del món, d’Argentina a Tailàndia, passant per Benín, l’Iran o l’Índia, que incorporen les seves pròpies perspectives culturals i contextuals al discurs global. S’ha fet impossible, sense ignorar intencionadament la realitat, elaborar una única narrativa que ho expliqui i ho abraci tot.»

Per a la segona narrativa, la de «MEMÒRIA», les obres escollides són més importants com a detonants d’interpretacions que es desenvolupen a partir de la memòria, tant de l’artista com de l’espectador, que no pas com a objectes artístics, tot i que la seva materialitat és encara notable. Trobarem temes com la malaltia, la violència social o política i diferents qüestions identitàries en un total de nou obres: 250 x 175 x 136, 2 x (Ø 10 x 12), 3 x (Ø 7,5 x 11) (1997) de Miroslaw Balka, Untitled (Resin Corridor) (1995) de Rachel Whiteread, Senza Uccelli (1986-1987) de Susana Solano, Tal cual (1989) de Carmen Calvo, Archives de l’année 1987 du Journal ‘El Caso’ (1989) de Christian Boltanski, Untitled (1985) de Robert Gober, Sin título (1991) de Guillermo Kuitca, Conversation Piece (Hirshhorn) (1995) de Juan Muñoz i Sin título (1995) de Doris Salcedo. A més a més, la mostra integra la instal·lació de Joseph Beuys Hinter dem Knochen wird gezählt – SCHMERZRAUM (1983), l’espai de dolor que s’exposa permanentment a CaixaForum Barcelona i que el comissari vol fer dialogar amb aquests artistes i obres en els quals ha influït.

A Barcelona Kontext hem revisat i traduït al català i l’anglès el catàleg de l’exposició i també el material de sala, com ja vam fer amb la primera
mostra del cicle: «PARTICIPACIÓ». Com sempre, un plaer treballar amb
Núria Faraig, el dissenyador Roger Adam per al catàleg i la dissenyadora
Lali Almonacid per a la sala.

Per a la mostra anterior, Juncosa va triar peces de la Col·lecció ”la Caixa” que exploren pràctiques dominants des de la darreria dels anys noranta i que sovint van més enllà de l’objecte artístic, en el sentit que en molts casos el significat és fora de l’obra i cal la participació de l’espectador. Les obres escollides van ser: Mujeres sobre zapatos de plataforma (1992) d’Ana Laura Aláez, Your Position Surrounded and Your Surroundings Positioned (1999) d’Olafur Eliasson, Mientras las manos llueven I (1998-1999) de Susy Gómez, la inquietant Petite (2001) de Dominique Gonzalez-Foerster, Left is Right and Right is Wrong and Left is Wrong and Right is Right (1999) de Douglas Gordon i Primitive. I’m Still Breathing (2009) d’Apichatpong Weerasethakul.

Esperem amb interès la darrera narrativa, «LLENGUATGE», que podrem descobrir al mes de juliol. N’informarem puntualment!

ESCRIT PER MERCÈ BOLLÓ EL 13 DE MARÇ DEL 2015