Equipo | Equip | Team | Équipe | Gruppo
Proyectos | Projectes | Projects | Projets | Progetti
[ Content | View menu ]

Comisart. Sota el braç

Dimarts passat es va inaugurar a CaixaForum Barcelona una exposició que val molt la pena. Comissariada per Ángel Calvo Ulloa presenta obres de 14 artistes i fa una reflexió sobre diversos límits relacionats amb l’espai i el mode de treball de l’artista i la finalitat de l’art.
Són Francesco Arena, Jorge Barbi, stanley brouwn, Fernando García,
Christian García Bello, Irene Grau, Pere Llobera, Fina Miralles, Radouan
Mriziga, Perejaume, Rodríguez-Méndez, Pedro G. Romero, Thomas Schütte
i Juan Uslé.

A Barcelona Kontext Ens ha encantat revisar els textos i traduir al català i a l’anglès el catàleg i tot el material de sala.


Fernando García
Mediterráneo I
[Mediterrani I]
Mediterráneo II
[Mediterrani II]
Juny-setembre del 2016
Lones mullades al mar Mediterrani i
assecades al sol en diferents indrets
de la Costa Brava i la Costa Daurada.
Tela sargida, suc de meló, síndria,
préssec, figa, pruna, mango, remolatxa,
llimona i taronja, sorra de platja i
diferents rastres naturals
350 x 240 cm
Cortesia de l’artista i de la Galería
Heinrich Ehrhardt

L’estiu del 2016, Fernando García va adquirir
dues teles blaves de grans dimensions —que responien al pes màxim que
l’artista era capaç de dur a l’espatlla i en transport públic— i va establir la
rutina de viatjar amb elles a diferents platges de la Costa Brava i la Costa
Daurada. Molles i esteses damunt la sorra dia rere dia, impregnades de
sucs de diferents fruites i amb cosits que preservaven zones de les marques
dels raigs de sol, les hores de treball es van convertir en una rutina laboral
barrejada amb plàcides jornades estivals. Després del procés, les dues
grans teles es van tensar en bastidors i es van penjar a l’exposició «El curso
natural de las cosas», a La Casa Encendida de Madrid. El color, les formes
i la relació explícita amb la Mediterrània són el resultat d’una recerca que
Fernando García fa a Barcelona, i que té com a punt de partida un interès
que ve de lluny per l’obra de Joan Miró.

In the summer of 2016, Fernando García purchased two large blue
canvases that were so heavy he could barely manage to carry them on his
shoulder, and he set up a routine of travelling with them to different beaches
along the Costa Brava and the Costa Dorada by public transport. Wet and
spread out on the sand, day after day, soaked by different fruit juices and
with patches that protected certain areas from the effect of the sunrays,
his hours of work were a combination of professional routine and placid
summer days. After the process, the two large canvases were placed on
stretchers and hung in the exhibition entitled El curso natural de las cosas
(The Natural Course of Things) at La Casa Encendida in Madrid. The colour,
the shapes and the explicit relationship with the Mediterranean were the
result of a research carried out by Fernando García in Barcelona, sparked
by his interest in the oeuvre of Joan Miró.

En el verano de 2016, Fernando García
adquirió dos telas azules de grandes dimensiones —que respondían al peso
máximo que el artista era capaz de acarrear al hombro y en transporte público—
y estableció la rutina de viajar con ellas a diferentes playas de la Costa Brava y
la Costa Dorada. Mojadas y extendidas sobre la arena día tras día, impregnadas
con jugos de diferentes frutas y con cosidos que preservaban zonas de la
impronta de los rayos del sol, las horas de trabajo se convirtieron en algo a
medio camino entre una rutina laboral y plácidas jornadas estivales. Tras el
proceso, las dos grandes telas fueron tensadas en bastidores y colgadas en
la exposición «El curso natural de las cosas», en La Casa Encendida. El color,
las formas y la explícita relación con el mar Mediterráneo son el resultado
de una investigación que Fernando García lleva a cabo en Barcelona, y que
tiene como punto de partida un viejo interés por la obra de Joan Miró.

Catàlegs online

Dins del context d’aquesta expo, el dissabte 10 de març podeu anar a veure la performance titulada 55, de Radouan Mriziga (Marroc, 1985).
Més info

ESCRIT PER MERCÈ BOLLÓ EL 2 DE FEBRER DEL 2018

No hay comentarios

Pon un enlace a esta entrada

Danos tu opinión