La Phillips Collection i l’Obra Social ”la Caixa” han unit esforços per presentar a CaixaForum Barcelona una selecció excepcional de pintures procedents del primer museu d’art modern que es va crear als Estats Units. L’exposició «Impressionistes i moderns. Obres mestres de la Phillips Collection» aplega 60 obres de més de quaranta artistes que reflecteixen l’evolució de la pintura moderna des del començament del segle XIX fins entrada la segona meitat del segle XX.

Hi ha els grans noms de la pintura moderna que a tots ens sonen, al llarg d’un recorregut que la comissària Susan Behrends Frank, conservadora a la Phillips Collection, ha estructurat en sis àmbits:
1. Classicisme, romanticisme i realisme, amb Ingres, Puvis de Chavannes, Delacroix, John Constable, Boisselier i Camille Corot, Gustave Courbet, Daumier, Manet i Fantin-Latour.
2. Impressionisme i postimpressionisme, amb Monet, Cézanne, Alfred Sisley, Van Gogh, Degas, Berthe Morisot, Monticelli i Odilon Redon.
3. París i el cubisme amb Picasso, Maurice Utrillo, Pierre Bonnard, Henri Rousseau, Modigliani, Juan Gris, Georges Braque, Rouault i Raoul Dufy.
4. Intimisme i art modern amb Vuillard, Dufy i diversos quadres de Bonnard, juntament amb natures mortes de Ben Nicholson, Morandi, Braque i Matisse.
5. Ens endinsem després en Natura i expressionisme amb la barreja de Kandinsky, Soutine i Kokoschka combinats amb els nord-americans Georgia O’Keeffe i Arthur G. Dove.
6. Per acabar, obres dels grans mestres de l’Expressionisme abstracte: Pollock, Nicolas de Staël, Vieira da Silva, Diebenkorn, Morris Louis, Rothko, Gottlieb i Philip Guston.

Què més es pot demanar?

El recorregut pels sis àmbits és fruit del treball d’en Lluís Pera. Almonacid Estudi s’ha encarregat de la gràfica de l’exposició i de l’esplèndid catàleg. També esmentar Artpercent en el muntatge, i KREIT Restauro en els informes de conservació. A Barcelona Kontext ens hem encarregat de traduccions i correccions.

No us la perdeu! Hi serà fins al 19 de juny.

El 3 de març vam poder anar a la inauguració de l’exposició «Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes» i vam poder fer la visita guiada i comentada pel comissari, Carlos Martín. Quin plaer de visita i quin gust d’explicació, ben treballada, lligada, argumentada i travada.

A partir d’obres de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani i de la Col·lecció MACBA, el comissari proposa una reflexió sobre el fenomen de la destrucció de les imatges, i sobre com es reaprofiten i es manipulen fins al punt que prenen nous sentits.

Passadís processional que condueix fins a la Mare de Déu negra amb bessons (2006) de Vanessa Beecroft.

Davant de l’obra de Miroslaw Balka Bon Déu (1990)

Barcelona Kontext s’ha encarregat de la revisió i la traducció al català i l’anglès tant del catàleg com de les cartel·les comentades (un gran encert!) que trobareu a l’exposició. La podeu anar a veure fins al 5 de juny.

ESCRIT PER BK EL 9 DE MARÇ DEL 2016

CaixaForum Barcelona, DEL 30 D’OCTUBRE AL 7 DE FEBRER

Emmarcada en el programa Comisart de suport a comissaris de menys de 40 anys, l’exposició «Hablo, sabiendo que no se trata de eso…» és l’evolució de la proposta que Juan Canela va presentar a la convocatòria del 2014, que duia per títol Großiga m’pfa habla horem.

Tal com va explicar el comissari en la seva presentació, «Parlo, sabent que no es tracta d’això» assaja maneres d’agència lingüística que s’activen des de la materialitat i l’afectivitat. Parteix d’obres que ell mateix va triar de les col·leccions de ”la Caixa” i del MACBA perquè reflexionen sobre el fet lingüístic o perquè comuniquen, per mitjà d’un llenguatge significatiu i original, un escenari propi elaborat a partir de codis personals, històrics, culturals, lingüístics i socials.

FOTO: Juan Canela en un moment de la visita guiada, davant de l’obra
d’Isidoro Valcárcel Medina El libro transparente (1970)

Per a Canela, les col·leccions són organismes vius i els seus objectes actuen en el moment present. En aquest cas, a més, la performativitat s’accentua amb un diàleg entre les obres de l’exposició i les performances de tres joves artistes:
– 29 d’octubre i 7 de novembre | 19 h | Una fiesta en la terraza, Marc Vives
– 19 de desembre | 19 h | Cabana de fusta, cabana de plom, Pep Vidal
– 23 de gener | 19 h | A system in collapse is a system moving forward, Aimar Pérez Galí
També s’estableix un diàleg amb l’espai de dolor de Joseph Beuys, Hinter dem Knochen wird gezählt – SCHMERZRAUM (1983), que s’exposa de manera permanent a CaixaForum i que cal no oblidar-se de visitar.

Del catàleg, que hem traduït a Barcelona Kontext…
… Matt Mullican, Untitled (1992)

ESCRIT PER MERCÈ BOLLÓ EL 2 DE NOVEMBRE DE 2015

No us perdeu aquesta exposició que per fi ha arribat a Barcelona: del 23 de setembre de 2015 al 10 de gener del 2016 a CaixaForum.

Aquí podreu llegir la nostra nota per a l’exposició a Madrid

Momia de gato. 39 x 9,7 cm. Materia orgánica, lino y cartonaje policromado. Baja Época (664-332 a. C.) o Período Ptolemaico (332-30 a. C.). Musée du Louvre

________________________________________

Desde el pasado 31 de marzo puede visitarse en CaixaForum Madrid una exposición extraordinaria organizada por el Musée du Louvre-Lens y la Fundación Bancaria ”la Caixa”, con la participación excepcional del Musée du Louvre.

Estará abierta hasta el 23 de agosto y en septiembre llegará a CaixaForum Barcelona, para las fiestas de la Mercè.

En Barcelona Kontext hemos traducido tanto el catálogo de la exposición, de francés a castellano y catalán, como el material de sala para Madrid. ¡Y muy pronto empezaremos con la versión catalana!

La muestra parte del medio natural de la fauna egipcia y traza un interesante recorrido hasta llegar a su divinización. A través de más de 400 obras se explica la estrecha relación de la sociedad faraónica con los animales que vivían en las inmediaciones del Nilo, que se presentan primero en su hábitat natural, luego en el entorno de la vida cotidiana y, finalmente, dentro de la cosmovisión egipcia como entidades sagradas.

Aunque la mayoría de las obras expuestas proceden del Louvre, cabe destacar que han aportado piezas otras instituciones, como el Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC, el Musée d’Histoire naturelle de Lille, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu Egipci de Barcelona. Fundació Arqueològica CLOS, el Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat y la Bibliothèque centrale des musées nationaux, sita en París.

La comisaria, Hélène Guichard, conservadora jefe en el Departamento de Antigüedades Egipcias del Musée du Louvre, ha estructurado la exposición en nueve ámbitos:

Ámbito
1. Un poco de zoología	Estatua de gata sentada (colección Clot-Bey)
2. Observados, admirados, temidos	Plaqueta con pato revoloteando
3. Cazados, criados, consumidos	Hipppolyte Boussac. Acuarela: escena de caza en las ciénagas
4. Utilizados, empleados, explotados	Fragmento del papiro de Dyedhor
5. Adoptados, personificados, caricaturizados	Tubo para kohl en forma de mono aferrado a una palmera
6. Transpuestos, modificados, codificados	Elemento de un mueble en forma de cabeza de león
7. Espiritualizados, sacralizados, transformados	El dios Tot en forma de babuino
8. Venerados, sacrificados, momificados	Máscara de momia de cordero
9. Poderosos, respetados, glorificados	Estatuilla: halcón protegiendo al rey Nectánebo II

Recorriendo estos espacios comprenderemos que los egipcios no «adoraban» a los animales, sino que elegían cuidadosamente formas animales para convertirlas en manifestaciones de la esencia divina que resultasen comprensibles para los humanos. La figura animal constituyó, pues, un pilar del pensamiento religioso egipcio y una fuente infinita de inspiración que dio lugar a una producción artística de una riqueza y una variedad excepcionales.

¡Muy recomendable!

LINKS INTERESANTES:
La exposición en el Louvre-Lens: Des animaux et des pharaons. Le règne animal dans l’Égypte ancienne.
El Departamento de Antigüedades Egipcias del Musée du Louvre

ESCRITO POR MERCÈ BOLLÓ EL 10 DE ABRIL DEL 2015

Ya puede visitarse en la calle Montcada de Barcelona el nuevo Museo de Culturas del Mundo, con el que Barcelona Kontext ha empezado a colaborar. El centro tiene por objetivo acercar al público en general la diversidad artística y cultural de distintos pueblos de África, Asia, América y Oceanía.

La primera exposición temporal, «Escrituras», se inaugurará próximamente. Ofrecerá «un extenso recorrido por las culturas del mundo para presentar las variedades, los usos y los distintos desarrollos de la expresión escrita, sin la cual resultaría imposible nuestra vida diaria».

El nuevo museo está situado en el número 12 de la concurrida calle Montcada, donde también se encuentran el despacho de Barcelona Kontext y, naturalmente, el Museo Picasso. Hasta el 7 de abril la entrada es gratuita.

ESCRITO POR CARLOS MAYOR EL 26 DE MARZO DEL 2015

«MEMÒRIA» és la segona d’un cicle de tres exposicions, Tres narratives, pensades a partir de les obres de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. Es podrà veure a CaixaForum Barcelona de l’11 de març al 14 de juny.

Enrique Juncosa, poeta, crític d’art, assagista, comissari d’exposicions i director de museus, és qui ha ideat les «tres narratives» partint de la base que «des de la darreria dels anys seixanta i fins a avui, l’art contemporani s’ha convertit en quelcom irreductible a una única narració que sigui capaç d’explicar-lo. Ens trobem, per començar, davant d’una gran varietat d’estètiques que conviuen al mateix temps i que, en alguns casos, fins i tot són contradictòries. Es fan servir els anomenats “nous” mitjans artístics, que n’inclouen alguns que ja existien com la fotografia i d’altres que són nous i resultat dels avenços tecnològics, però no han desaparegut en absolut les tècniques “tradicionals” com la pintura o el dibuix. Més recentment han sorgit formes d’art, ja ben establertes, que fins i tot neguen la validesa de l’objecte artístic, a més d’unes altres que són híbrids de categories que abans van ser fixes i clares. D’altra banda, trobem artistes arreu del món, d’Argentina a Tailàndia, passant per Benín, l’Iran o l’Índia, que incorporen les seves pròpies perspectives culturals i contextuals al discurs global. S’ha fet impossible, sense ignorar intencionadament la realitat, elaborar una única narrativa que ho expliqui i ho abraci tot.»

Per a la segona narrativa, la de «MEMÒRIA», les obres escollides són més importants com a detonants d’interpretacions que es desenvolupen a partir de la memòria, tant de l’artista com de l’espectador, que no pas com a objectes artístics, tot i que la seva materialitat és encara notable. Trobarem temes com la malaltia, la violència social o política i diferents qüestions identitàries en un total de nou obres: 250 x 175 x 136, 2 x (Ø 10 x 12), 3 x (Ø 7,5 x 11) (1997) de Miroslaw Balka, Untitled (Resin Corridor) (1995) de Rachel Whiteread, Senza Uccelli (1986-1987) de Susana Solano, Tal cual (1989) de Carmen Calvo, Archives de l’année 1987 du Journal ‘El Caso’ (1989) de Christian Boltanski, Untitled (1985) de Robert Gober, Sin título (1991) de Guillermo Kuitca, Conversation Piece (Hirshhorn) (1995) de Juan Muñoz i Sin título (1995) de Doris Salcedo. A més a més, la mostra integra la instal·lació de Joseph Beuys Hinter dem Knochen wird gezählt – SCHMERZRAUM (1983), l’espai de dolor que s’exposa permanentment a CaixaForum Barcelona i que el comissari vol fer dialogar amb aquests artistes i obres en els quals ha influït.

A Barcelona Kontext hem revisat i traduït al català i l’anglès el catàleg de l’exposició i també el material de sala, com ja vam fer amb la primera
mostra del cicle: «PARTICIPACIÓ». Com sempre, un plaer treballar amb
Núria Faraig, el dissenyador Roger Adam per al catàleg i la dissenyadora
Lali Almonacid per a la sala.

Per a la mostra anterior, Juncosa va triar peces de la Col·lecció ”la Caixa” que exploren pràctiques dominants des de la darreria dels anys noranta i que sovint van més enllà de l’objecte artístic, en el sentit que en molts casos el significat és fora de l’obra i cal la participació de l’espectador. Les obres escollides van ser: Mujeres sobre zapatos de plataforma (1992) d’Ana Laura Aláez, Your Position Surrounded and Your Surroundings Positioned (1999) d’Olafur Eliasson, Mientras las manos llueven I (1998-1999) de Susy Gómez, la inquietant Petite (2001) de Dominique Gonzalez-Foerster, Left is Right and Right is Wrong and Left is Wrong and Right is Right (1999) de Douglas Gordon i Primitive. I’m Still Breathing (2009) d’Apichatpong Weerasethakul.

Esperem amb interès la darrera narrativa, «LLENGUATGE», que podrem descobrir al mes de juliol. N’informarem puntualment!

ESCRIT PER MERCÈ BOLLÓ EL 13 DE MARÇ DEL 2015